En un món accelerat, on la imatge es consumeix amb un simple desplaçament de dit, des de O Tèxtil he volgut aturar-me i repensar com em presento. D’aquest desig neix el nou disseny de la postal promocional, concebuda sempre no només com un element gràfic, sinó com una extensió tangible de la manera de fer i d’entendre el tèxtil.

La postal té una càrrega simbòlica poderosa. Escriure’n una implica temps, intenció i espera. Hi ha una distància entre el moment en què s’envia i el moment en què arriba, un espai de temps que avui és gairebé revolucionari. Aquesta idea em sembla el suport perfecte per explicar O Tèxtil: una marca que aposta pels processos pausats, per l’ofici i per les coses fetes amb sentit.

Aquestes postals funcionen com a tarja de presentació, com a imatge corporativa i com a petit objecte narratiu que acompanya els enviaments de peces i encàrrecs. No són un afegit anecdòtic, sinó una manera de donar context, de crear vincle i de compartir l’univers que envolta cada peça tèxtil que surt de l’atelier.

La imatge que hi apareix ha estat seleccionada a partir d’una sessió de fotografia analògica i digital, realitzada de la mà d’una professional, amb una premissa clara: que les peces, encara que siguin vistes a través de pantalles, transmetin amb la màxima fidelitat possible la seva textura, el seu aire, el color i la lleugeresa. El repte era capturar allò que sovint s’escapa en el món digital: el pes real del material, el moviment del teixit, la vibració de la filatura.

La sessió es va realitzar en un entorn carregat de memòria: les ruïnes de Sant Martí d’Empúries, a l’antic espigó que respira més de 2.500 anys d’història. Un paisatge on el temps també avança a un altre ritme, i on el diàleg entre passat i present es fa tangible. Les peces d’O Tèxtil hi troben un marc natural, coherent amb el seu caràcter atemporal i arrelat.

El disseny de les postals, com sempre, han anat a càrrec del meu partner Oriol Terrats, de Tònic Art i Comunicació (sortuda que és una!), que ha sabut traduir tot aquest univers en un llenguatge gràfic sobri, honest i elegant.

Una postal que no només es mira, sinó que es guarda. Un petit gest lent que acompanya cada peça i que continua el relat d’O Tèxtil més enllà del teixit.