El negre, més que un color, és un silenci que parla. En la seva aparent simplicitat, conté una elegància serena i meditativa. A la cultura japonesa, no representa absència, sinó una presència subtil i plena de significat. És la pausa entre dues notes, l’espai on la llum reposa, l’ombra que ho conté tot sense necessitat de destacar.

Portar negre és vestir-se d’equilibri i contenció. És un color que acompanya sense imposar-se, com la tinta antiga que escriu l’essència de la bellesa. Present a la cerimònia del te, als jardins zen o a les peces de roba més pures, el negre encarna l’art de no mostrar-ho tot i la bellesa de saber esperar.