Diuen que al poble medieval de Vulpellac, la nit del 3 de juny, es reuniran les criatures fantàstiques de Catalunya. Un fenomen únic que només passa un cop cada 100 anys.

Són esquius, però si esteu atents veureu éssers màgics com la Tinyosa, els Nyítols o la Dona d’Aigua.

FANTASTICAT és un recorregut immersiu on hi trobareu aquest seguit de criatures màgiques representades de la mà de reconeguts artistes visuals que, mitjançant la tecnologia aplicada, faran de l’experiència un esdeveniment inoblidable per a grans i petits.

Olga Solà hi presenta una peça anomenada “La Tinyosa”; (…) em va entrar visualment, la seva imatge de figura esvaïda i emblanquinada perfectament il·lustrada per Maria Padilla em va remetre als flocs informes de la llana cardada abans de ser filada, material local amb el qual darrerament experimento. A escala conceptual em va atraure la dualitat de la seva presència, un personatge femení que provoca calfreds però que, com molt bé descriu Joan de Déu, els poetes saben que tot això són xerrameques. La boira és un vel de fades. Un encantament de muntanyes. I si algú es perd a dintre, el porta per camins ocults fins a paradisos de la natura no embrutats per l’espècie humana. Aquest doble estat de l’ésser, que pot amagar un paradís ocult per aquell qui s’atreveix a somiar, em sembla genial i molt encoratjador.(…)

Tècniques utilitzades: La proposta d’imaginar i crear éssers tradicionals de la llegenda catalana incloent-hi tecnologia m’ha semblat un repte interessant. He decidit representar el vel de la Tinyosa mitjançant una malla de 4 x 6 m revestida de flocs de llana cardada, estirada i esfilagarsada fins a obtenir la transparència i textura contagiosa de les fumerades i vapors enclotats d’on sorgeix aquesta criatura. La mirada gèlida d’aquest ésser femení està representada per prims filaments blavosos de fibra òptica que s’escampen i teixeixen a través de tot el vel fins anar a parar a un cor dins un cub gelat, que s’anirà desfent a poc a poc al llarg de la vetllada.

De petit t’havia inspirat alguna criatura fantàstica? Doncs verdaderament he de dir que sí. Criada sense televisió, el meu imaginari infantil va ser nodrit arran de la lectura incessant dels contes dels Germans Grimm il·lustrats per Maria Pasqual. Llegendes, moralines i folklores algunes d’elles probablement amb arrels ancestrals on tot un elenc d’éssers possibles eren imaginats tant per a donar sentit a les causes de la natura com per entendre, justificar i amonestar l’inconscient humà.

Joan de Déu autor del llibre on es recullen aquestes criatures fantàstiques la defineix així:

La boira està viva i els seus tentacles de fum neguitegen. Guardeu-vos dels vapors enclotats a les valls que s’arrosseguen silenciosos fins empassar-se el món. Diuen que la boira té males arts. Fa perdre els caminants i desorienta les persones. Comenten que té el cor glaçat. Quan es presenta, baixen les temperatures. La boira gebradora ho deixa tot blanc. Les nuvolades ran de terra tenen vida pròpia. Li diuen la Tinyosa perquè difumina i enterboleix el paisatge. Un ésser femení de pell gèlida que provoca calfreds d’angúnia, que fa venir por i immobilitza. El seu alè congela. El seus vapors són un parany. I els mortals senten que els amenaça. Si t’atrapa la Tinyosa, et xuclarà i se t’empassarà. Hi ha qui adverteix que dins la boira s’hi amaguen dimonis que fan la guitza. Tanmateix, els poetes saben que tot això són xerrameques. La boira és un vel de fades. Un encantament de muntanyes. I si algú es perd a dintre, el porta per camins ocults fins a paradisos de la natura no embrutats per l’espècie humana.