Cosir universos: homo faber, homo ludens

L’(art)esania actual no és només la imatge prefigurada que tenim al nostre imaginari col·lectiu, codificada des de l’antigor fins al segle XVIII. Les disrupcions humanes han anat modificant-ne la percepció, però la revolució industrial ho va trastocar tot. Malgrat això, el prestigi de la creació artesana -la remotesa de l’ofici, l’eco de la matèria treballada amb les mans- ha perviscut fins als nostres dies. Avui, el retorn als oficis (art)esans revela una pulsió d’humanitat, de materials que respiren natura, d’oficis que ens arrelen en el temps i en el lloc, en la identitat i en les identitats.

Però el segle XXI ha afegit un vector nou, radicalment disruptiu: la tecnologia. Una impressora 3D de ceràmica vista en una fira no és només una curiositat tècnica, sinó un símbol. El món (art)esà s’expandeix i s’interroga davant la màquina, davant la velocitat i la mutació digital. Aquest és un dels eixos essencials del nostre temps. L’altre és el diàleg constant, sempre latent, entre Art i Artesania amb un mateix horitzó: transcendir allò funcional i obrir la porta a la Creació, a la Creativitat i a l’Art en majúscules.

Cosir i descosir fronteres 

La nostra època ens exigeix anar més enllà: parlar d’economia circular, de sostenibilitat, d’emergència climàtica, d’una creativitat sense codis ni fronteres. És en aquest punt on apareix el faber-ludens: l’ésser humà com a creador, com a fabricant, però també com a jugador, capaç de concebre mons nous jugant amb els límits. Aquesta Biennal vol tensionar els marges, fer-los dialogar i, si cal, fer-los esclatar. Perquè allò interessant és precisament allò que no sabem on comença ni on acaba. I en aquest punt és on hem fet una selecció d’autors -bàsicament artistes que practiquen l’artesania o s’envolten d’artesans excel·lents (cada cop més escassos)- que són tot sovint inclassificables i tensionen les costures.

Els elements essencials emprats per tots ells no són una enumeració freda, sinó matèries vives que esdevenen llenguatge: el tèxtil que cus memòria i fragilitat; la fusta, que arrossega la veu del bosc; la ceràmica, que és terra transformada en cos i ritual; el ferro, que encarna la duresa i la resistència, i el vidre, que captura llum i fragilitat. No parlem de matèries mortes, sinó d’elements que respiren i que esdevenen companys de viatge en el procés creatiu. Amb tot, l’(art)esania del segle XXI ha incorporat i hibridat materials de tota mena per arribar a tensionar els límits estructurals, els quals tenen també cabuda en aquesta Biennal.

Referents i genealogies 

La relació entre art i (art)esania no és nova. Joan Miró va saber escoltar la matèria i transformar-la en signes universals. Antoni Tàpies va fer de la matèria mateixa un llenguatge carregat d’espiritualitat i crítica. Miquel Barceló i Eduardo Chillida també van aprofundir en la ceràmica com a material. A l’Amèrica Llatina, creadors com Lygia Clark i Hélio Oiticica van explorar la dimensió sensorial de l’objecte; Doris Salcedo ha treballat la memòria i el dolor a través de materials senzills, amb ecos d’oficis antics; Teresa Margolles converteix restes i objectes en memòria col·lectiva. A Portugal, artistes com Helena Almeida, Joana Vasconcelos i Fernanda Fragateiro han reinventat la relació entre cos, objecte i material, amb una mirada especialment incisiva sobre el tèxtil i la quotidianitat. Tots ells, des de llenguatges i geografies diverses, han teixit una genealogia on art i ofici, joc i matèria, es fonen i es confonen.

Una invitació oberta 

Aquesta edició de la Biennal vol ser això: una invitació oberta a cosir universos, a recórrer la frontera difusa entre l’ofici i l’art, entre la mà i la màquina, entre el record ancestral i la tecnologia emergent. Una invitació a pensar-nos com a faber-ludens, com a éssers que fabriquen jugant i que juguen fabricant. Cosir universos és, en definitiva, una manera d’entendre que l’art i l’(art)esania no són contraris, sinó vasos comunicants. I que en el seu diàleg, en la seva tensió i en la seva fusió, apareix l’espai més fecund: el de la creació sense límits.

Ricard Planas
Curador